Wilfried Martens

Wilfried Martens

Biografia
Naixement	(nl) Wilfried Achiel Emma Martens 19 abril 1936 Sleidinge (Bèlgica)
Mort	9 octubre 2013 (77 anys) Lokeren (Bèlgica)
Causa de mort	Eutanàsia
Sepultura	Campo Santo (oc)
58è i 60è Primer ministre de Bèlgica 12è i 14è del Rei Balduí I
3 d'abril de 1979 – 6 d'abril de 1981
← Paul Vanden Boeynants Mark Eyskens →
17 de desembre de 1981 – 7 de març de 1992
← Mark Eyskens Jean-Luc Dehaene →
Ministre Belga de Pressupostos i Recerca Científica
21 de gener de 1992 – 7 de març de 1992
← Wivina Demeester Mieke Offeciers-Van De Wiele com a Ministre de Pressupostos →
Dades personals
Nacionalitat	Bèlgica
Religió	Catòlic Romà
Formació	Universitat Harvard Universitat catòlica de Lovaina
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les
Ocupació	Polític
Partit	CVP/CD&V
Família
Cònjuge	Lieve Verschroeven (div.) Ilse Schouteden (div. 2007) Miet Smet
Premis (1995)  Medalla Robert Schuman (1980)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Gran Creu de l'orde de Leopold II  Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Enrique  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana  gran orde de la Reina Helena  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde del Falcó  Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Gran Oficial de la Legió d'Honor
Diputat al Parlament Europeu Representa: Christen-Democratisch en Vlaams 19 juliol 1994 – 19 juliol 1999 Legislatura: quarta legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: col·legi electoral neerlandòfon Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1994 44è Primer ministre de Bèlgica 17 desembre 1981 – 7 març 1992 ← Mark Eyskens – Jean-Luc Dehaene → Primer ministre de Bèlgica 3 abril 1979 – 31 març 1981 ← Paul Vanden Boeynants – Mark Eyskens → Membre del Parlament flamenc

Wilfried Martens (pronunciació neerlandesa: [β̞ɪlfɾi mɑɾtəns ˑ t]), (Sleidinge, Flandes Oriental, Flandes, Bèlgica, 19 d'abril de 1936 – Lokeren, Bèlgica, 9 d'octubre de 2013) fou un polític belga.^[1]

Va néixer a Sleidinge (Flandes Oriental). Martens ha estat el 58è i 60è Primer Ministre de Bèlgica en dos períodes (1979-1981) i (1981-1992).

Martens va ésser President de la CVP belga (ara anomenat Christen-Democratisch en Vlaams CD&V) entre 1972 i 1979, fou diputat a la Cambra de Representants de Bèlgica (Parlament Federal) (1974-1991, i esser un senador de 1991 al 1994. Va ser cofundador del Partit Popular Europeu (PPE) el 1976 i ha estat president del PPE des de 1990.

Des de 1993 va ser president de la Unió Europea Demòcrata Cristiana (UEDC), fins a la seva fusió amb el Grup del PPE el 1996. Martens també va negociar amb el polític conservador finès Sauli Niinistö la fusió de la Unió Demòcrata Europea (UDE) al PPE (oficialment va concloure el 2002). La fusió reeixida de tots els centredreta, les organitzacions europees en el PPE (actualment^[Quan?] el major partit polític europeu transnacional amb 71 membres dels partits de 38 països),^{[Cal actualitzar]} és àmpliament reconegut com un èxit important del seu llegat polític europeu. A partir de 1994 fins al 1998, va ser membre del Parlament Europeu, i president del grup parlamentari del PPE.

Des d'octubre de 2000 fins a novembre de 2001 va ser també president de la Internacional Demòcrata Cristiana (IDC).

Va tornar a la política belga, el 22 de desembre de 2008 per tal de contribuir a posar fi a la crisi política del país, que finalment se saldà amb la dimissió del primer ministre Yves Leterme.

Martens té un doctorat en Dret, un títol en estudis notarials, així com un batxillerat en filosofia tomista de la Universitat Catòlica de Lovaina. També va estudiar ciències polítiques internacionals a la Universitat Harvard. Ha exercit l'advocacia al Tribunal d'Apel·lació de Gant.

Entre les nombroses distincions nacionals i internacionals, va ser honrat el 1998 amb el Premi Carles V per la seva contribució a la Unió Europea.

Morí el 9 d'octubre de 2013, a la ciutat belga de Lokeren, als setanta-set anys.